Comunicació no violenta. Resum llibre - Jordi Vencells
50995
single,single-post,postid-50995,single-format-standard,qode-core-1.0.3,ajax_fade,page_not_loaded,,brick-ver-1.5.1, vertical_menu_with_scroll,smooth_scroll,fade_push_text_top,wpb-js-composer js-comp-ver-4.7.4,vc_responsive
comunicació no violenta resum

Comunicació no violenta. Resum llibre

La comunicació no violenta és un llibre d’éxit mundial de Marshall B. Rosenberg (editat el 2003) que mostra el poder de l’empatia i la comunicació en qualsevol situació

 

Procés de la comunicació no violenta:

  • Observem actes concrets que afecten al nostre benestar
  • Sentim en relació al que observem
  • Esbrino quines necessitats i desitjos originen aquest sentiment
  • Demano les accions per enriquir la nostra vida

 

Donar des del cor. La Comunicació No Violenta  ens ajuda a connectar-nos amb els demés i amb nosaltres mateixos. Per enriquir la nostra vida i la dels altres cal conscienciar-nos de com observem, com sentim, què necessitem i què demanem; i cal reorientar com ho fem

 

La comunicació tòxica. Tot i que gaudim quan donem i rebem, tenim arrelada una comunicació tòxica que fa que:

  • Ferim als demés (i a nosaltres mateixos)
  • Emetem judicis moralistes
  • Pressuposem errors i maldats a qui no actua com nosaltres
  • Tendim a comparar-nos
  • No ens responsabilitzem del que pensem, sentim i fem
  • Comuniquem els nostres desitjos com a exigències

 

Observar sense avaluar. La comunicació no violenta comença per separar entre observació i avaluació. Avaluar al observar fa que l’altre es senti criticat. A més, es refusa les generalitzacions estàtiques, les observacions han de ser específiques del moment i del context

 

Identificar i expressar els sentiments. El segon component de la comunicació no violenta són els sentiments. Cal elaborar un vocabulari ampli per a expressar-los, ja que ens permet connectar millor amb els demés (al mateix temps que ens fa més vulnerables). La sola expressió dels sentiments pot facilitar la resolució dels conflictes

 

Assumir la responsabilitat dels nostres sentiments. El tercer component és el reconeixement de les necessitats que hi ha darrera dels sentiments. El que sentim mai es causa del que ens diguin o  facin altres (potser n’és estímul, però mai causa). El que busquem és un alliberament emocional, on acceptem la responsabilitat plena sobre els nostres sentiments i la no responsabilitat sobre els sentiments dels demés, essent conscients que mai satisfarem les nostres necessitats a costa dels demés

 

El que demanem als demes per enriquir la nostra vida. El quart component es centra en les peticions mútues per enriquir-nos les vides. Cal que siguin: 1) concretes, 2) en termes positius, 3) assegurar-nos que el missatge s’ha rebut i sobretot, 4) que qui la rep tingui clar que només volem que ho faci si vol, que no se’l culparà si no vol. L’objectiu de la comunicació no violenta no és canviar a la gent ni modificar la seva conducta, sinó establir relacions basades en la sinceritat i empatia, que en última instància permetrà que tots satisfem les nostres necessitats

 

La recepció empàtica. L’empatia no és donar consells o opinions, ni tranquil·litzar o explicar com ens sentim. La empatia és escoltar amb tots els sentits, prestant atenció a les seves observacions, sentiments, necessitats i peticions. Cal que comprengui que se l’està escoltant, i la millor manera és amb una paràfrasi final. Cal tenir en compte que per a poder oferir empatia als demés, primer ens caldrà empatitzar amb nosaltres mateixos

 

El poder de l’empatia. L’empatia ens permet ser vulnerables, escoltar paraules dures sense ferir-nos, neutralitzar la violència i sobretot, l’empatia permet superar els efectes paralitzants del dolor psicològic quan es pot establir suficient contacte amb algú que escolta amb empatia

 

La connexió amb un mateix a través de la compassió. La principal aplicació de la comunicació no violenta és com ens tractem a nosaltres mateixos. Si apliquem el mateix procés en els nostres errors, avaluarem les nostres conductes a través de les nostres necessitats no satisfetes per a poder créixer personalment. L’auto-compassió consisteix en actuar només segons les nostres necessitats i valors, i no pel deure (cal traduir el ‘tinc que’, pel ‘trio’). Serem més feliços

 

La expressió plena de la ira. Expressem la nostra ira a través de la culpa i el càstig. Per fer-ho millor caldria:

  • Des-responsabilitzar l’altra de la nostra ira
  • Fer una pausa i respirar
  • Identificar les idees que ens han portat a jutjar l’altra
  • Establir contacte amb els nostres sentiments
  • Generar empatia amb l’altra per a que pugui escoltar-nos
  • i Expressar els nostres sentiments i necessitats no satisfetes

 

L’ús protector de la força. Quan no hi ha comunicació possible i no hi ha més remei, pot ser necessari recórrer a la força. Cal fer-ho de forma protectora per evitar un dany o injustícia, mai per castigar o per aconseguir que l’altre sofreixi o canviï. Culpar o castigar als demés no serveix per canviar les motivacions que ens agradarien que tinguessin, al contrari, generen resistència a fer-ho

 

Com alliberar-nos nosaltres i assessorar als demés. Ajudar a transformar missatges negatius en sentiments i necessitats ens fan reconèixer que en totes les nostres accions existeix un component d’elecció que ens fa més lliures

 

Biografia de l’autor (en anglès)

 

ISBN versió castellana 97898721843493


 

Torna al Blog

No Comments

Post a Comment