Exemple de Mediació de Empresa Familiar - Jordi Vencells
50985
single,single-post,postid-50985,single-format-standard,qode-core-1.0.3,ajax_fade,page_not_loaded,,brick-ver-1.5.1, vertical_menu_with_scroll,smooth_scroll,fade_push_text_top,wpb-js-composer js-comp-ver-4.7.4,vc_responsive
Conflicte Disputa Problema

Exemple de Mediació de Empresa Familiar

El següent exemple és una mostra d’un cas representatiu per mostrar el funcionament de la mediació de Empresa Familiar, és a dir de negocis i família ahora. Degut a la confidencialitat de la mediació, es mostra un cas real extret dels documents de treball que proporciona el Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya en el llibre ‘Sessions Metodològiques. Casos pràctics de mediació de dret privat’ Llicència de reproducció

 

Podeu consultar-ne més a: casos pràctics de mediació de la Generalitat

 

Persona mediadora: Manel Canyameres i Sanahuja, advocat i mediador

 

Nombre de sessions: Dos processos de mediació separats temporalment. Primera mediació: dues etapes diferenciades. En primer lloc, una mediació de tipus empresarial amb quatre sessions conjuntes. En finalitzar aquesta primera etapa, es planteja obertament la problemàtica familiar, que es va gestionar amb tres sessions conjuntes i dues d’individuals (una amb cada part). Segona mediació: quatre sessions conjuntes més dues d’individuals (una amb cada part)

 

Duració: 3 mesos el primer procés de mediació i 2 mesos el segon

 

Finalització: Acord

 

Resum
Mediació en l’empresa familiar o família empresària. Complexitat i confusió de matèries que dificulten tant la identificació del conflicte com la forma d’intervenció del mediador, que haurà de facilitar l’assistència d’altres professionals. En el desenvolupament del cas es van dur a terme dos processos de mediació, amb temes diferents, però connexos, entre les mateixes persones.

 

Antecedents
El cas arriba per recomanació d’un tercer. D’inici, tot i que no coneixen ben bé com funciona la mediació, tenen una idea força clara de quin servei volen.

 

Es tracta d’un parella de fet, separats tots dos de respectius matrimonis anteriors i que tenen un únic fill comú, de 13 anys, de la seva relació. Cadascú porta la gerència d’un negoci.

 

La parella és propietària de dues empreses, una dedicada a serveis i l’altra a la gestió d’inversions, amb una distribució de la participació en un 51% i un 49% en la primera, i per parts iguals en la segona empresa. L’home gestiona l’empresa de serveis, on la dona havia participat anteriorment en tasques d’orientació i planificació del negoci. A causa de desavinences internes, la dona deixa l’empresa de serveis i ambdós acorden que es dediqui únicament a l’altra empresa de gestió d’inversions que ja tenien posada en marxa.

 

El conflicte té una doble vessant. Per un costat, pesen les divergències en la manera de dur els negocis i la manca de transparència econòmica en la seva relació com a socis, que provoca una total confusió entre l’economia empresarial i la domèstica. La segona vessant és la creixent tensió entre ells dos com a parella, la qual alimenta el conflicte empresarial; o potser és a la inversa, ja que el conflicte familiar existeix, tot i que diluït en un segon terme, i pot ser-ne la causa.

 

El procés de mediació

 

a) L’entrada al conflicte
En les primeres sessions ambdues parts exposen la situació dels negocis i la seva gestió, amb especial preocupació pels resultats econòmics i la transparència en la informació. Es valora positivament i es respecta l’actuació de cadascú al front de la direcció de cada empresa. Sembla que hi ha un pacte tàcit de no-intromissió en el treball de l’altre. Però en canvi, des de la perspectiva de socis o propietaris de cada negoci, hi ha una forta desconfiança, especialment de la dona, pel que fa als beneficis de l’empresa que gestiona l’home.

 

En aquesta primera fase, el treball del mediador ha estat explorar les divergències sobre les matèries que exposen les parts: el funcionament dels negocis, el reconeixement mutu del treball de cadascú i la forma de comunicació entre ells. En aquest darrer punt, hi ha un treball de contenció i reformulació permanent, atès que queda evidenciat que la relació com a parella és tensa. L’intent d’entrar en la relació familiar com a parella és infructuós, i tots dos, de forma reiterada, rebutgen o eludeixen el tema. Manifesten que tenen les seves diferències, que han passat les seves etapes de crisis, però que van tirant. La dona emfatitza la preocupació pel fill i perquè els negocis permetin mantenir-ne l’educació i l’estatus social.

 

b) Els obstacles
S’identifiquen dos temes que obstaculitzen l’avanç cap al fons del conflicte. En primer lloc, la desconfiança de la dona respecte als comptes que presenta l’home del negoci que gestiona, des de la perspectiva de sòcia, i en segon lloc, les assignacions de sous de cadascú, que afecta tant el compte de resultats del negoci com l’aportació o contribució a les despeses familiars.

 

És habitual en les pimes familiars que els directius s’assignen uns sous molt alts que provoquen que els beneficis a final d’any siguin minsos, en perjudici dels altres socis familiars que no treballen a l’empresa. En aquest cas, però, es dóna la paradoxa que, com que tenen la condició de parella, al final tot acaba en la mateixa economia domèstica, ja que el que deixen d’ingressar com a directius ho reben com a socis i, per tant, al final de l’any la família obté els mateixos ingressos (sempre que segueixin junts com a parella, és clar).

 

Es percep que aquestes dues preocupacions, pròpies del món empresarial, tenen una incidència directa en la relació de parella, en concret pel que fa a les aportacions econòmiques de cadascú a la família. És la pràctica que tot queda dins de casa, ja que sous i beneficis es barregen, els negocis paguen les despeses familiars i al final un no sap quins són els seus ingressos individuals (“per si algun dia em separo”).

 

Per fer front a aquests dos obstacles, el mediador ha d’incidir a reforçar la confiança i el reconeixement mutu i contribuir a la transparència de la informació. En aquest cas, malgrat que el mediador sigui advocat o economista o pugui tenir coneixements comptables, la dificultat rau en el fet que una de les parts entén menys de comptabilitat que l’altra, i aquest desequilibri no es pot reconduir sense el perill de perdre el grau d’imparcialitat que ha de tenir el mediador.

 

c) Intervenció de pèrits
Per tal de continuar avançant, es va consensuar que algú havia de validar els comptes que presentava l’home. Calia algú que, des de la distància i el coneixement tècnic, fes una valoració, una legitimació que permetés situar-nos on érem a efectes econòmics.

 

En aquestes situacions, la tasca del mediador és facilitar la designació del tècnic, en aquest cas un auditor, de mutu acord (el comptable de l’empresa no mereixia la confiança de la dona i es va descartar), així com consensuar les instruccions precises que se li han de transmetre. I consensuar també els honoraris.

 

En aquesta mediació, es va veure la conveniència que l’auditor també fes una valoració de l’empresa (“per si algun dia es vol vendre”) i per reciprocitat també van acordar designar un pèrit immobiliari valorés l’altra empresa ( pel fet d’haver-hi immobles).

 

La intervenció d’altres professionals no s’ha de limitar a l’elaboració d’informes; al contrari, és convenient que participin en les sessions de mediació, explicant els seus raonaments i responent a les preguntes tant de les parts com del mateix mediador. Aquest, prèviament, els haurà d’informar de com és el procés de mediació, posant l’èmfasi especialment en el caràcter confidencial de les converses que es mantinguin en les sessions.

 

L’auditor va ser present en una sessió en què, amb les explicacions neutres i objectives, es van superar les reticències inicials de les apreciacions subjectives de la simple lectura dels números de l’informe.

 

d) L’acord… final?
Al llarg de quatre sessions, es van anar tractant tots els temes relacionats amb les dues empreses, tant des de la perspectiva del treball (dedicació, retribucions…) com de la de socis (control de gestió, repartiment de dividends…), i es va incidir especialment en com ha de ser la comunicació entre ells, per poder gestionar les eventuals divergències futures.

 

Això va permetre arribar a un ampli acord que es va subscriure sota la forma de protocol de gestió i propietat, on es van incloure des del sistema de retribucions, fins al procés de venda de les participacions de la societat, per si es volguessin separar com a socis. Aquest darrer aspecte és força important en les empreses amb pocs socis, ja que la venda per part d’un comporta forçosament la compra per part de l’altre, atès que en el mercat no hi ha opció que vingui algú de fora i compri una meitat.

 

Fins aquí la satisfacció de les parts per l’acord assolit i del procés de mediació en si. Realment sembla que ha estat un bombolla d’oxigen que els permet respirar millor davant d’una situació que els asfixiava. Amb aquesta alenada d’aire nou, ara es poden plantejar altres coses.

 

e) La separació familiar. El conflicte de fons
Tot just acabar la darrera sessió, on s’han perfilat els detalls de l’acord, i mentre preparo la redacció del document per signar, em demanen de trobar-nos un altre cop. Volen separar-se.

 

El plantejament és molt clar. Custòdia compartida, ús de l’habitatge habitual, pagament de les despeses conjuntes, les corresponents a les activitats extraescolars del fill… i tota la llista pròpia d’una separació matrimonial. Amb dues sessions conjuntes surten totes les qüestions i es consensuen els acords. Posteriorment, caldrà fer una sessió amb cadascú per separat, per resoldre les últimes qüestions i també per a una acollida emocional que veig necessària ja que la dona se sent feble davant d’un final tan esperat i desitjat, però no per això menys dolorós.

 

Després de la sessions individuals, fem una darrera de conjunta on s’acaba de concretar l’acord de separació. Així doncs, amb tres sessions conjuntes i una individual per a cadascú, han arribat a l’acord de separar-se com a parella, sense deixar de mantenir el seu vincle com a socis.

 

Això, però, no hauria estat possible si abans no haguessin resolt totes les divergències i confusions que tenien en l’àmbit empresarial i que incidien directament en l’economia familiar. Ara, després d’haver clarificat quins ingressos tenen individualment i quines són les despeses familiars de cada un d’ells es poden plantejar amb quina economia poden viure per separat i què pot demanar l’un a l’altre: com a pensió compensatòria o com a despeses del fill.

 

Igualment, el lligam com a socis, sense opció o alternativa de sortida, dificultava el plantejament d’un trencament de parella, ja que podia provocar fàcilment un bloqueig patrimonial que afectaria directament l’economia de cadascun.

 

Ara, l’acord assolit sobre com es poden separar i liquidar les seves participacions com a socis quan ho vulgui qualsevol dels dos, els permet continuar treballant en els negocis amb la tranquil·litat que, si cal fer-ho, el camí ja està traçat.

 

f) La segona part. Liquidació societària
Dos anys després, i en plena crisi econòmica, l’home i la dona tornen a mediació. La situació personal està normalitzada com a separats i no hi ha hagut entrebancs en el compliment dels acords que van prendre dos anys enrere. Però les circumstàncies econòmiques han canviat tant que cal revisar els compromisos adquirits. Coincideixen en l’anàlisi de la situació i què cal fer.

 

La mediació comporta un efecte transformador sobre les persones envers una situació conflictiva, que els permet resoldre aquell conflicte. I també pot incidir positivament en les seves relacions de futur, en aquest cas com a ex-parella o pares d’un fill comú, o com a socis d’un negoci. Però una altra cosa és que, davant d’un nou conflicte, estiguin en condicions d’afrontar-lo amb l’aprenentatge adquirit en el procés de mediació. El record de l’experiència viscuda abans de la mediació constitueixen un fre considerable.

 

L’home i la dona han canviat, han refet les seves vides personals; però no han canviat prou per afrontar sols aquest nou repte. Un nou repte gens senzill, ja que es tracta de liquidar la societat que gestionava la dona –que, per tant, es queda sense feina–, vendre la seva participació a l’home –que es queda sol com a soci del negoci que gestionava– i, com a conseqüència de tot plegat, revisar les aportacions de cadascú per a les despeses del fill.

 

El tractament de totes aquestes qüestions comporta destinar-hi tres sessions conjuntes, dues de separades amb cadascú i una última per tancar l’acord. A diferència de les sessions individuals del procés de separació de la parella, aquestes, pel fort posicionament respecte dels aspectes econòmics, van tenir un caire més transaccional, d’acostar postures, de regateig, que no pas de tractament de qüestions emocionals o confidencials.

 

I justament per raó de la matèria de discussió, de caràcter eminentment econòmic, les propostes i contrapropostes també s’han dut a terme a través de correus electrònics intercanviats entre les parts i el mediador –mai entre les parts directament.

 


 

Torna al Blog

No Comments

Post a Comment